Desobediència

Tots esperàvem amb cautela que els resultats del passat 27-S servissin de pretext per fer veure a l'Estat Espanyol que ja en tenim prou d'intents de manipulació i de campanyes de la por. Tot i això, érem conscients que hi havia la possibilitat d'un últim intent de l'Estat per enderrocar el procès. Doncs bé, ja tenim aquí la resposta del Govern Espanyol: Imputar Artur Mas. 

Concretament, el President, ara en funcions, juntament amb Joana Ortega i Irene Rigau són acusats de quatre delictes de desobediència greu, prevaricació, malversació de fons públics i usurpació de funcions en l’organització del procés participatiu del 9 de novembre del 2014 sobre el futur polític de Catalunya. 

El pròxim 15 d'Octubre, Artur Mas haurà de declarar davant del Tribunal, tot coincidint amb el 75è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys (quina casualitat, oi?).

A més, el TSJC, és a dir, el Govern del PP, admet públicament que ha esperat a pronunciar-se per no interferir en les eleccions del 27-S. Realment, una actitud vergonyosa i penosa, no us sembla? 

Per altra banda, Oriol Jonqueres opina que aquest és ara un motiu més per lluitar per la independència. De debò algú té interès a seguir formant part d'un país on es castiga l'acte més significatiu dins d'una democràcia?  

Ara més que mai tenim l'obligació de fer costat al President que va desobeir per permetre la voluntat de votar de 2,8 milions de ciutadans.

"Cuando la ley es injusta, lo correcto es desobedecer"- Gandhi

Miquel Garcia

Hola o adéu?

El concepte clau de les eleccions

El Govern Espanyol ha decidit adoptar una posició inamovible en els darrers anys. Un adéu imminent. Ens conviden a marxar.
Any 2015, en ple segle XXI, tenim un president que assegura que un got és un got, i que un plat és un plat (caram, gràcies) i que no coneix la pròpia Constitució Espanyola, havent de preguntar a un periodista si els catalans seguiriem tenint la nacionalitat europea en cas d'independència, i que, a més a més, afirma que si Catalunya fos independent el perdriem com a president.
Aclaparador.
Fora de la vergonya aliena que em produeix veure coses així, trobo que el Govern Espanyol s'ha equivocat molt.
El que potser trobo més escandalós en el seu mètode perquè Catalunya sigui sent seva, és la campanya de la por, amb la que pretenen posar-se a la butxaca els ciutadans amb falta d'informació i volent només un futur a curt termini assegurat.
Al llarg de tots els anys, i sabent d'on venim, no ens ha ofert cap via, cap solució, cap proposta encoratjadora, cap projecte resolutiu per solucionar els problemes Espanya-Catalunya.
Un hola que ens convidés a passar.
S'ha limitat a repetir incansablement un discurs insubstancial, sense moure ni un pèl, demostrant així la seva disposició a governar tots els ciutadans d'Espanya.
Milers de persones que s'han passat a l'independentisme a causa d'això, només haguessin necessitat una mostra d'interès, una voluntat a dialogar o a proposar-nos sortides factibles, com en el cas d'Escòcia, tot i que fallit.
I aquí estem, cansats d'esperar i de deixar passar els anys sense veure cap progrés, amb un independentisme que va creixent i que no ha sigut només conseqüència d'un "rampell catalanista" ni d'una "qüestió de sentiment".
Dubto ser l'única que pensi això: la situació ja és imparable. 
És obvi que alguna cosa s'ha activat i que, definitivament, se'ls ha escapat de les mans.

Mireia Rimbau