En motiu de la festa del Holi que es va celebrar aquest cap de setmana a El Clot, simbolitzant la festa dels colors que es celebra cada any a l'Índia, m'agradaria parlar sobre aquest tant bonic i alhora desconegut país.
Fa un temps vaig veure un documental que explicava la situació de la dona allà.
Es titulava: Les violacions a l'Índia. Em va sobtar el títol. Directe i realista.
Haig de dir que no podem arribar a imaginar tot el que desconeixem d'aquell país. Deixant de banda els drets que tenen o els que no, l'Índia és el país dels G20 (un seguit de 20 ministeris econòmics i fiscals de 20 països) on pitjor es tracta a les dones, per no recalcar la seva popularitat per ser un dels països on hi ha més violència sexual o domèstica.
La policia enregistra una agressió sexual cada 22 minuts.
Per entendre com la situació pot arribar a aquest límit, cal saber que allà, el terme igualtat i respecte no estan compresos com els entenem nosaltres aquí. Per ells, la dona és i sempre serà un ésser inferior, que provoca, que no és útil, que 'si és violada és perquè s'ho mereix perquè sedueix maliciosament.' (Paraules textuals d'un ciutadà d'una vila de l'Índia).
A la festa que es fa cada any, el Holi, festival dels colors, les dones no s'hi senten segures.
En el documental que vaig veure es pot observar com la periodista que va anar allà, vestida amb una samarreta de màniga curta de talla gran, uns pantalons llargs i amples i una cua baixa, es veia sobtada en repetides ocasions per joves que s'intentaven apropar a ella, li feien comentaris que, tot i ser en un altre idioma, es deduïa perfectament en quin to eren, la tocaven, ... Ella òbviament es feia sentir i el càmera també ajudava a que deixessin de molestar.
Les dones han de celebrar aquesta festa, que suposadament és una tradició per a tothom, en una zona apartada d'on tots els homes són, perquè no senten que puguin estar amb ells sense parar de sentir comentaris o fins i tot patir agressions.
Les violacions a la Índia no paren d'incrementar. Nenes de 10 anys sortint de l'autobús de l'escola, adolescents de 16, dones de 30, ... Qualsevol dona pot ser una víctima, i la gravetat de la situació no és el número en si, sinó la mentalitat de la gent que ho fa.
Un 80% dels homes i de les dones (sí, de les dones) de la Índia no creuen que sigui injust que una dona pateixi agressions o comentaris, ja que s'ho mereix i provoca (van totes, sinó la majoria, tapades de dalt a baix, no entenc on veuen que provoquin). En el documental s'entrevistava a homes que havien violat a dones i deien, literalment: "En cap moment me'n vaig empenedir, ella s'ho mereixia, havia actuat malament".
En una ocasió, perquè una dona havia estat amb un home d'una altra religió, la van violar 12 homes alhora. Motiu segons el qual els 12 homes afirmen que era just.
La justícia allà funciona de manera molt desigual. Un advocat defensor de les dones, (portava una bena que li embolicava tot el cap, conseqüència d'una agressió que va patir per part de 4 violadors en sèrie, que odiaven la defensa que feia ell), afirmava que ha portat 150 casos de violacions.
Quants homes han estat condemnats?- li preguntava la periodista. Dos, tres.- contestava ell seriosament. Allà, quan un home viola una dona sense "motiu justificable", el càstig és una bufetada, i després cap a casa.
Surrealista, sí, però cert.
Surrealista, sí, però cert.
Amb això no vull pas causar ni fàstic, ni terror ni angúnia.
Vull fer entendre que estic segura que no tots els homes de la Índia són males persones. El que em fa patir és l'educació, el concepte que tenen de la dona en ple segle XXI.
Per ells no deixa de ser quelcom programat per tenir fills i passar-ho bé, i mentre ningú canviï això, la situació no canviarà.
Quan vaig anar al Holi ahir, vaig reflexionar. Vaig reflexionar en com totes les meves amigues i jo anàvem pràcticament vestides d'estiu i ningú ens va dir res, cap comentari fora de lloc ni gest obscè, estant la plaça plena de gom a gom de gent.
No sabem la sort que tenim.
Mireia Rimbau
