The ignorants' prison / La presó dels ignorants

"Humanity" / "Humanitat"

November 15th. Attacks from the Islamic State in Beirut, the most deadly in 25 years. We're not going to make any documentary out of this, aren't we? Have you seen it on the news? 

Well, let's start from the begining.

We all know the incidents that have hit bestially the news and all the citizens of the world these days.

The attacks in Paris have brought with them tears from the BBC journalists, stories told in first person from survivors, documentaries and horrifying images, an apparent general awareness and, yes, I forgot, a war statement.

Does anyone else see what's really happening?
In the 21st century, instead of trying to learn from the mistakes from the past, bury this eagerness for war which has caused so many deaths and destruction throughout the history of humanity, after a massive attack in the French capital, what we're doing is lighting the bomb, let's see how long it takes until it blows up.
Is the President Hollande not able to see that what he communicated yesterday is exactly what the extremists want to hear? We're talking about people devoted to their cause and that have absolutely nothing to lose.

Let's pay attention for a moment to our past. Up until now, we could perfectly ignore, if we wanted to, the current and terrible situation in Syria, even tough being yet an open war. Haven't we seen yet the open war covering all the world, with powers like Russia, France or the United States willing to attack and cooperate against Syria?
The main problem is the lack of world awareness that we all individually have. The world citizen awareness, not only "Spain's citizen who lives in Europe, so it's an apparently safe place".
The answer is not around the corner, of course it isn't.
There is no easy solution to all of this.
We can't just start thinking about the places we're going to move to, as a way to escape from all of these fears. Because there's not an only right road.
The only way to figure out if we're really able to do any kind of positive change, is to stop labeling people we do not know.

Stop labeling people for their color, their religion or their race.
Stop being judgemental with people whom we have never talked before.
Stop putting differences between ourselves when we are all born equal and live in the same world.

Start closing the gap between states, because, above all, we are persons.


Mireia Rimbau

Dia 15 de novembre. Atacs de l'Estat Islàmic a Beirut, els més mortífers en 25 anys. D'això no en farem reportatges, oi? Ho heu vist pas a les notícies?

Bé, comencem pel principi.

Tots sabem els fets que han colpejat bèstiament les notícies i tots els ciutadans del món aquests dies.

Els atemptats a París han comportat llàgrimes de periodistes de la BBC, històries en primera persona de supervivents, documentals i imatges esgarrifoses, una aparent conscienciació de tothom i, sí, me n'oblidava, una declaració de guerra.

Algú més està veient el que està passant? A ple segle XXI, enlloc d'intentar aprendre dels errors del passat, enterrar aquest afany de guerra que ha causat tantíssimes morts al llarg de la història de la humanitat, després d'un atac massiu a la capital francesa, el que fem és encendre la bomba, a veure quan tarda a explotar.
No veu el president Hollande que el que va comunicar ell és el que precisament volen els extremistes? Estem parlant de persones entregades a la seva causa i que no tenen absolutament res a perdre.

Parem atenció un moment al nostre present. Fins ara, podriem ignorar, si voliem, la situació actual i desastrosa que és present a Síria, tot i ja ser una guerra oberta. Encara no hem vist, de debò, que hi ha una guerra oberta que abasta tot el món, amb potències com Rússia, França o Estats Units atacant Síria? 

El problema princiàl és la poca consciència de món que tenim cadascú de nosaltres. Consciència de ciutadà del món, no només "ciutadà d'Espanya que està a Europa per tant lloc aparentment segur".

La resposta no és al caure, és clar que no. No hi ha una solució fàcil a tot això. No hem de començar a pensar en on marxarem a viure, com a manera de fugir de tots aquests horrors. Perquè no hi ha una única via correcte. 

L'única manera d'averiguar si realment podem fer algun canvi positiu, és deixar de posar etiquetes a la gent que no coneixem. 

Deixem d'etiquetar algú pel seu color, per la seva religió, per la seva raça.
Deixem de ser crítics amb gent amb qui no hem parlat mai.

Deixem de posar diferències entre nosaltres quan tots naixem iguals i vivim al mateix món.

Comencem a posar fi a les diferències entre estats, perquè, per davant de tot, som persones.

Mireia Rimbau

Terror a Europa

Europa viu dins d'una monòtona nit de divendres mentre, a París, capital francesa i referent d'Europa, salten les alarmes en conseqüència d'un seguit d'atacs terroristes de gran magnitud. Mentre els parisencs gaudien d'un partit amistós contra França, un seguit d'explosions provocaven que el president francès fóra evacuat de l'estadi, i obligat a decretar l'estat d'emergència. 

No cal saber xifres ni detalls, es tracta d'un atac terrorista contra ciutadans civils, persones alienes a la causa contra radicals armats. La violència extremista contra la democràcia, un grup armat autoritari contra un país democràtic i amb valors de llibertat d'expressió. 

La jornada de demà serà negre i difícil per a tots els ciutadans defensors de la llibertat; i, en especial, per a França. Els fets d'avui retraten el terror i la tragèdia d'uns fets comparables amb temps de la Segona Guerra Mundial. Europa ha rebut l'estocada més dura dels defensors radicals i afins a la violència sense escrúpols. El terrorisme creu poder trobar un forat, una escletxa símptoma de la inestabilitat i la debilitat Europea. Ha sigut el pitjor atemptat que ha rebut França en tota la seva història.

Tot i això, veurem com demà França podrà tornar a aixecar-se amb les mateixes conviccions que han format el seu esperit, i reprendrà amb el conjunt Europeu una resposta unànime. No sucumbirem davant la violència, i no tolerarem que ningú posi en dubte la nostra forma de viure. Ara més que mai el món s'ha de convèncer que l'amenaça és real. El terrorisme islamista creix exponencialment i veu com van creixent les afiliacions a les seves files. 

El nostre condol a totes les persones que creuen en els valors de la llibertat, la igualtat i la justícia, però en especial a tota França. 

Tots hauríem de fer una reflexió en conseqüència i treure les nostres pròpies conclusions.

Miquel Garcia