"El pequeño Nicolás"

Tots els mitjans de comunicació s'han fet ressò del cas del "pequeño Nicolás" que ha agafat protagonisme en els últims dies. Francisco Nicolás Gomez va néixer el 18 d'abril de 1994 (20 anys) a Madrid i és nét de Vicente Gómez Iglesias, un dels impulsors del 23F. 

Actualment ha estat acusat de falsedat, estafa i robatori d'identitat. Nicolás, sense ser de cap partit polític ni tenir cap relació familiar que el relaciones amb algú important, va aconseguir infiltrar-se a nombrosos actes del PP, a cerimònies i dinars d'alts empresaris, fins i tot, va ser convidat en la coronació del rei Felip. Com pot ser que un noi de 20 anys porti enganyant a la gent tant temps? 

La seva carrera d'impostor comença als 15 anys, quan és presentat al FAES amb la seva mare. Cinc anys després, Nicolás va aconseguir teixir una xarxa de mentides enorme i es feia passar per membre del partit popular, agent del CNI, amic d'Aznar...

El forense va afirmar:- “Una florida ideación delirante de tipo megalomanóaco”.

Miquel Garcia

Condemnat a 300 euros per exhibir una estelada

Delicte

  No delicte

Àlex Molina és un aficionat de la Penya, sense cap antecedent. El passat dia 5 d'octubre, va anar a veure un partit contra el CAI Saragossa amb 150 aficionats més. Animaven l'equip amb una estelada i amb crits d'independència, i això va fer que s'hi atansés un grup d'agents de la policia espanyola, que els van cridar l'atenció. Utilitzant la força i sense cap tipus de raó, van emmanillar-lo i agredir-lo. Ara, el jutge demana 300€ de multa per Molina. A més, ha decidit obrir diligències contra els cinc testimonis de la defensa perquè considera que van donar fals testimoni. Hi ha alguna llei que digui que està prohibit ensenyar una estelada? I, encara que estigués prohibit, això justifica fer un ús abusiu de l'autoritat?

Fa anys, que en camps de futbol com el Santiago Bernabéu, podem trobar banderes feixistes i franquistes, i mai cap policia ni cap autoritat les ha manat treure.

No és el primer cop que un català és agredit i malauradament no serà l'últim. És vergonyós que la policia espanyola, teòricament una policia per tots, tingui aquesta actitud. 

ÀNIMS ÀLEX, ESTEM AMB TU.

Miquel Garcia

Rajoy: A Catalunya no ha passat res

La setmana passada, uns dies després de la consulta Catalana, Mariano Rajoy va comparèixer per parlar del 9N. 
Com ja era d'esperar, va negar-ho tot i va remarcar que la consulta sabia realitzat totalment al marge de qualsevol legalitat. Més de dos milions de persones no són res? Què més hem de fer perquè ens escolti? Negar les coses no fa desaparèixer-les. Molts membres del partit popular han qualificat la votació de fracàs, perquè asseguren que un 30% (aproximadament) de votants és molt poc. El que no veuen és que Mariano Rajoy, ara governa amb el 23% (aprox) de vots sobre l'Estat Espanyol.

Un 30% (aprox) de vots sobre tota Catalunya és un fracàs? 
L'actitud del PP és una fàbrica d'independentistes.

Miquel Garcia

Joc Brut

El passat dia 9 de novembre Catalunya va rebre un atac cibernètic de primer ordre. Hackers professionals provinents de tot el món i segurament contractats, van atacar diverses pàgines del govern. Membres de la direcció de l' ANC afirmen que els seus mòbils van quedar inoperatius. Gràfics mostren com Catalunya, patia una activitat d'atacs cibernètics comparable als Estats Units.

Sabíeu que una de les pàgines que va resultar afectada va resultar ser on estan els historials mèdics dels ciutadans de Catalunya? Felip Puig afirma que no són hackers aficionats. Podria ser que algú hagues contractat aquests professionals d'internet per intentar fer boicot a la consulta? Tal com estan les coses ara mateix, no seria res de nou. Sigui com sigui això ja passa de la ratlla. Posar en perill la salut del català és massa. Jo cada dia tinc més clar que aquesta situació és insultant i ataca la nostra dignitat.

Miquel Garcia

Èxit total

Més d'un milió de catalans han votat avui dia 9 de novembre. Sigui quin sigui el resultat, la jornada ha sigut un èxit que quedarà gravada dins de la nostra història. A les 9 del matí, les meses electorals de tota Catalunya obrien les seves portes a un poble que desitjava poder expressar-se. Més de 40.000 voluntaris hi han treballat de valent per fer possible aquesta votació, tot i les cues de 200 persones, la gent s'ha mostrat pacient i comprensible. Què és per nosaltres una cua de 45 minuts quan fa 300 anys que esperem? 

Demà a primera hora tindrem els resultats. 

Aquí teniu algunes imatges de l'Escola IPSI a les 9 del matí.

Miquel Garcia 

Fotos de Lluís Vives

Votarem

Demà tots els catalans i catalanes que vulguem anirem a votar. Independentistes i no independentistes introduirem el nostre paper dins d'una urna. Ningú ho podrà evitar. Sortirem a votar per defensar els nostres drets i per demostrar que som nosaltres qui decidim el nostre futur. Aquest últim any hem pogut veure com és impossible pactar una consulta amb l'estat Espanyol. No han volgut escoltar les nostres protestes ni els nostres polítics. Votar no és il·legal. Votar és democràcia. Demà, no us quedeu a casa, sortiu a votar. 

La democracia es el gobierno del pueblo, por el pueblo, para el pueblo.

9-N: els mossos

Segurament en les vostres preocupacions apareixeran diverses preguntes i dubtes sobre la consulta: Els mossos retiraran les urnes? Hi haurà mesures judicials contra els voluntaris? El tribunal constitucional ha ordenat la retirada de les urnes? Poden els mossos desobeir una ordre directe? Hem trobat un article que respondrà tots els dubtes. Esperem que sigui d'utilitat. 

Respostes sobre els mossos

Per últim animar a tothom a repetir i  fer una cassolada com ahir.

  Miquel Garcia

Cassolada!

Els ciutadans catalans han reaccionat contra la suspensió del Tribunal Constitucional espanyol. A les 10.00 de la nit els balcons i els carrers s'han omplert d'olles i cassoles. El repic ha estat particularment intens a Barcelona.

Minuts després de la cassolada organitzada de forma espontània via xarxes socials  , una altra convocatòria espontània ha deixat fora de servei la pàgina web del Tribunal Constitucional.

Milers de connexions simultànies a la web de l'alt tribunal espanyol han provocat que restés inoperativa durant una mitja hora, aproximadament. La web ha recuperat la normalitat cap a les 23 hores d'aquest dimarts 4 de novembre.

Avui i fins al 9N, surt al balcó i protesta.

10.000 visites

El blog ha arribat a la xifra 10.000 visites. Agraïm a totes les persones que han entrat i han seguit l'actualitat independentista.

Miquel Garcia

Comença el compte enrere: sis dies fins el 9 de novembre

Aquests dies tant el Tribunal Constitucional espanyol com el govern català i l'executiu de Rajoy hauran de prendre decisions d'una gran transcendència.

Ja és tot a punt. Els voluntaris ho tenen tot preparat, els punts de votació hi són, la gent pot portar les paperetes de casa seva... Tot és en perfecta disposició.

En cas d'unes plebiscitàries, aquest podria ser un resultat aproximat:

              

Enquesta realitzada pel PAIS. 2 de novembre.

Miquel Garcia

La llibertat no és negociable

Si Catalunya continués col·laborant amb l’Estat espanyol, 
que humilia la bandera, profana la llengua, adultera les 
tradicions i roba les riqueses, fóra acceptar una complicitat 
en la seva pròpia deshonra.
Volem una República catalana independent per tal com 
tenim plena consciència de la personalitat de Catalunya; 
perquè aquesta és la nostra voluntat, que ningú ni res no 
torcerà.

Francesc Macià (1859 – 1933)

A les vostres mans hi ha el destí del nostre poble; compliu 
amb el vostre deure.
Volem una llibertat absoluta per vies de la democràcia i de 
la república formant un nou Estat. Un nou Estat que ens 
doni una independència absoluta.

Manuel Carrasco i Formiguera (1890 – 1938)

Això que nosaltres demanem és l’indiscutible dret dels 
pobles a disposar dels propis destins, a estructurar com 
millor els plagui la seva vida interior i exterior..., sense 
demanar permís a unes Corts del país opressor!

Jordi Arquer (1906 – 1981)

Creiem que és l’hora d’incorporar al nostre moviment 
alliberador totes les contrades de llengua catalana que 
formen, juntament amb la Catalunya estricta, el cos sagrat 
de la nostra Pàtria.

Miquel Coll i Alentorn (1904 – 1990)

Tractant-se de les coses de Catalunya, jo no prenc mai 
precaucions.

Eugeni Xammar (1878 – 1973)

Els catalans portem tres-cents anys fent l’imbècil; això vol 
dir que no és que haguem de deixar de ser catalans, el que 
hem de fer és deixar de fer l’imbècil.

Joan Sales (1912 – 1983)

Fill d’un empelt català en la faixa litoral del sud de l’Ebre, 
el País Valencià no desment aquest origen; més encara: és 
en tant que el perpetua en les seves concrecions locals. 
Dir-nos valencians, en definitiva, és la nostra manera de 
dir-nos catalans.

Joan Fuster (1922 – 1992)