Hola o adéu?

El concepte clau de les eleccions

El Govern Espanyol ha decidit adoptar una posició inamovible en els darrers anys. Un adéu imminent. Ens conviden a marxar.
Any 2015, en ple segle XXI, tenim un president que assegura que un got és un got, i que un plat és un plat (caram, gràcies) i que no coneix la pròpia Constitució Espanyola, havent de preguntar a un periodista si els catalans seguiriem tenint la nacionalitat europea en cas d'independència, i que, a més a més, afirma que si Catalunya fos independent el perdriem com a president.
Aclaparador.
Fora de la vergonya aliena que em produeix veure coses així, trobo que el Govern Espanyol s'ha equivocat molt.
El que potser trobo més escandalós en el seu mètode perquè Catalunya sigui sent seva, és la campanya de la por, amb la que pretenen posar-se a la butxaca els ciutadans amb falta d'informació i volent només un futur a curt termini assegurat.
Al llarg de tots els anys, i sabent d'on venim, no ens ha ofert cap via, cap solució, cap proposta encoratjadora, cap projecte resolutiu per solucionar els problemes Espanya-Catalunya.
Un hola que ens convidés a passar.
S'ha limitat a repetir incansablement un discurs insubstancial, sense moure ni un pèl, demostrant així la seva disposició a governar tots els ciutadans d'Espanya.
Milers de persones que s'han passat a l'independentisme a causa d'això, només haguessin necessitat una mostra d'interès, una voluntat a dialogar o a proposar-nos sortides factibles, com en el cas d'Escòcia, tot i que fallit.
I aquí estem, cansats d'esperar i de deixar passar els anys sense veure cap progrés, amb un independentisme que va creixent i que no ha sigut només conseqüència d'un "rampell catalanista" ni d'una "qüestió de sentiment".
Dubto ser l'única que pensi això: la situació ja és imparable. 
És obvi que alguna cosa s'ha activat i que, definitivament, se'ls ha escapat de les mans.

Mireia Rimbau