El protagonisme que havia tingut la qüestió catalana sobre la independència, ha anat disminuint des del passat 9N. Carme Forcadell ha anunciat que ara comença de veritat la campanya pel 27 s: - El pròxim 11 s serà fonamental, però cal tornar a fer aparèixer el tema.
Tot segueix pràcticament igual que al principi i no interessa perdre els ànims, tot i que a vegades sembla que tot va en contra: especialment el fet de saber que, els polítics catalans són incapaços de fer "pinya". Fa vergonya veure com ERC i CiU juguen a fer-se mal a l'esquena. L'única manera de parar el procés és amb enfrontaments entre nosaltres.
Decep molt veure les últimes notícies sobre el cas: "Ciutat morta". Jo pensava que viure en un país democràtic era sinònim de tenir una policia justa i exemplar, que actués segons les normes establertes i no el desig de venjança. Com pot ser que la nostra policia, que paguem amb els nostres impostos i que ens ha de defensar, pugui maltractar persones innocents, condemnar-les injustament i privar-les dels seus drets?
Això és Barcelona, una capital de renom mundial, no pas un país dictatorial i totalitari.
El problema no és res nou, sense sortir d'Espanya, podem veure com en algunes manifestacions la policia s'hi ha excedit i ha fet un abús de l'autoritat. Els policies són éssers humans, tenen sentiments i consciència, i tot i que tenen el deure de seguir unes pautes establertes, de vegades el sentiment de poder els sobrepassa.
Que quedi clar però, que no és cap excusa; la policia ha de tenir la formació i entrenament corresponent per justament poder mantenir el control en aquestes situacions. No és acceptable que el sistema permet-hi aquestes barbaritats.
Demano una profunda reflexió, una sincera resposta i un aclariment dels fets.
Ja tenim aquí el més esperat del 2015. Mas i Junqueras es posen d'acord i pacten les eleccions pel dia 27 de setembre.
Atenció! Res està decidit!
Moltes enquestes realitzades aquest nadal afirmen que el nombre de partidaris independentistes, s'ha vist reduït considerablement. -Gent! No hem de tenir por, aquesta és una oportunitat única! Ara tenim una cita a les urnes on podem canviar el futur i jo us dic: tingueuconfiança en aquest país. Ja hem demostrat que som capaços de qualsevol cosa, fins i tot per allò que semblava impossible. Ha arribat el moment de dir prou, de posar la mà sobre la taula i començar de zero. Catalunya ha estat conquerida, oprimida traïda i enganyada, sen's han imposat lleis i s'ha menyspreat la nostra terra. El pròxim 27 de setembre tindrem l'ocasió de fer honor a totes les persones que van morir per defensar la nostra terra. Persones normals, nascudes i no nascudes a Catalunya, però totes unides pel mateix desig de llibertat. És l'hora de demostrar que cap estat ni cap llei estan per sobre nostre. Amics, deixeu de banda la vostra ideologia com van fer els nostres avantpassats, deixeu enrere les vostres diferencies i escolteu el vostre cor.
Els catalans portem tres-cents anys fent l’imbècil; això vol
dir que no és que haguem de deixar de ser catalans, el que
Les persones que van fracassar per ser diferents, anys després van canviar el món.
Tenim una educació molt arcaica i en desacord amb les noves tecnologies. Quina utilitat té estudiar amb Ipad, si encara fem servir els mètodes d'aprenentatge de fa 50 anys? La dinàmica segueix sempre la mateixa estructura:
1.- El professor dicta un tema. 2.-L'alumne rep aquest tema. 3.- A casa l'alumne estudia el tema; i per fer-ho, memoritza.
Arriba l'examen i l'alumne vomita el tema estudiat aplicant-lo a algunes preguntes, la resposta només pot ser A. Què passa aleshores si l'alumne respon B? Que immediatament està malament. Però, i si aquest alumne l'únic que ha fet és donar una resposta, però amb el seu punt de vista, i utilitzant tots els seus altres coneixements? Si un alumne respon B, aquest alumne suspèn i fracassa. Resultat: Tots els alumnes que acaben l'escola, pensen només en A.
Una bona educació hauria de permetre posar en dubte el tema. Hauria de permetre als alumnes poder aprendre els conceptes d'una manera A, B C o D i deixar aplicar tot el coneixement personal i d'experiència. Hauria d'animar als alumnes a investigar les seves curiositats, enlloc de matar-les amb deures. L'escola hauria de recolzar que en les matemàtiques, no tot són números i fórmules sinó que jocs de taula com els escacs, poden ajudar a desenvolupar la ment. L'escola hauria de ser partidària del treball en equip i les inspiracions de creativitat individual. Hauria d'acceptar la desobediència davant d'una llei injusta i ser partidària de resoldre les preocupacions d'actualitat dels alumnes amb llargs debats. Discussions entre seguidors d'A i de B ajudarien a formar persones amb criteri i ganes d'investigar el "per què" de les coses. Sense tantes barreres els alumnes podrien estudiar la història d'una manera pràctica, i amb activitats sel's podria posar davant de situacions històriques per estudiar quines decisions prendrien ells i quines van prendre els grans personatges de la història.
El canvi comença en les futures generacions, educar-les no hauria de ser un negoci, sinó una necessitat de supervivència i progres. Calen canvis.
Steve Jobs: Va deixar la universitat perquè no trobava que l'ajudés en els seus projectes. Va fundar Apple i va revolucionar el món de la tecnologia
Einstein: No va parlar fins als 4 anys ni llegir fins als 7. A l'escola deien que no sabia resoldre ni un concepte matemàtic. El que passava és que l'escola no veia que ell ho feia d'una altra manera.
Thomas Edison: El seu professor de l'escola va dir que no era capaç de fer res útil a la vida. L'escola va matar la seva curiositat i no va acceptar les seves idees. Va inventar la bombeta.
Winston Churchill: Va suspendre el seu “sixthgrade”. L'escola mai va apreciar la seva capacitat de líder. Anys després va esdevenir primer ministre britànic i va participar en la primera i segona guerra mundial.
Llegint LA VANGUARDIA en una de les meves hores lliures, vaig trobar un article a l'apartat de tendències que parlava sobre un tema que va causar un fort debat a la xarxa: els deures.
Moltes opinions d'especialistes, pares, professors i membres de la comunitat educativa van obrir un debat sobre el tema, que va arribar als 100.000 usuaris. Són importants els deures? Molts deures és sinònim d'una bona educació?
Els alumnes solen estar a l'escola al voltant de 6 hores diàries, i si sumem les activitats extraescolars, entre 7-8 hores. Això significa que de mitjana, resten entre 3 i 5 hores lliures aproximadament. En aquestes hores què ha de fer l'alumne?
Una important part de la comunitat educativa opina que un bon ensenyament inclou crear uns hàbits d'estudi a casa i donen suport a la idea que l'estudiant ha de treballar a casa, entre 1 i 2 hores diàries. Els alumnes de 15 anys espanyols, dediquem una mitjana de 6,5 hores setmanals als deures.
Segons els internautes defensors de no posar deures, els estudiants necessiten més temps lliure per poder investigar les seves curiositats. Després d'una llarga jornada laboral, cal practicar moltes altres activitats com escoltar música, dibuixar, fer esport, treballs manuals, quedar amb amics, visitar la ciutat...
La sempre admirada Finlàndia se situa, altre cop, al primer lloc dels països: els seus estudiants fan menys deures a casa, amb menys de 3 hores setmanals, seguida de Corea del Sud. Precisament són dos dels països amb més bons resultats als informes PISA de l'OCDE.
Actualment un alumne que vulgui treure una destacable qualificació en totes les matèries, haurà d'estudiar unes 10 hores setmanals. Aleshores, quan té aquest alumne temps per anar a la platja amb els amics? I llegir-se un bon llibre? Com poden saber què volen ser de grans, si no tenen temps per matar la seva curiositat?
Sense adonar-se'n, dilapiden moltes activitats bàsiques, que són fonamentals en l'educació i formació dels joves. No tot està escrit en els llibres.
