diumenge, 2 de novembre del 2014

La llibertat no és negociable

Si Catalunya continués col·laborant amb l’Estat espanyol, 
que humilia la bandera, profana la llengua, adultera les 
tradicions i roba les riqueses, fóra acceptar una complicitat 
en la seva pròpia deshonra.
Volem una República catalana independent per tal com 
tenim plena consciència de la personalitat de Catalunya; 
perquè aquesta és la nostra voluntat, que ningú ni res no 
torcerà.
Francesc Macià (1859 – 1933)

A les vostres mans hi ha el destí del nostre poble; compliu 
amb el vostre deure.
Volem una llibertat absoluta per vies de la democràcia i de 
la república formant un nou Estat. Un nou Estat que ens 
doni una independència absoluta.
Manuel Carrasco i Formiguera (1890 – 1938)

Això que nosaltres demanem és l’indiscutible dret dels 
pobles a disposar dels propis destins, a estructurar com 
millor els plagui la seva vida interior i exterior..., sense 
demanar permís a unes Corts del país opressor!
Jordi Arquer (1906 – 1981)

Creiem que és l’hora d’incorporar al nostre moviment 
alliberador totes les contrades de llengua catalana que 
formen, juntament amb la Catalunya estricta, el cos sagrat 
de la nostra Pàtria.
Miquel Coll i Alentorn (1904 – 1990)



Tractant-se de les coses de Catalunya, jo no prenc mai 
precaucions.
Eugeni Xammar (1878 – 1973)

Els catalans portem tres-cents anys fent l’imbècil; això vol 
dir que no és que haguem de deixar de ser catalans, el que 
hem de fer és deixar de fer l’imbècil.
Joan Sales (1912 – 1983)

Fill d’un empelt català en la faixa litoral del sud de l’Ebre, 
el País Valencià no desment aquest origen; més encara: és 
en tant que el perpetua en les seves concrecions locals. 
Dir-nos valencians, en definitiva, és la nostra manera de 
dir-nos catalans.
Joan Fuster (1922 – 1992)




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris sempre són benvinguts!