Amb els últims esdeveniments relacionats amb el terrorisme islàmic, s'ha reobert el debat sobre la seguretat i la llibertat. Molts estats europeus han accentuat les seves mesures envers la seguretat.
Sense anar massa lluny, Espanya va aprovar l'anomenada "llei Mordassa".
La qüestió que cal analitzar és: S'han de sacrificar drets i llibertats en favor de més seguretat?
Si es pensa ràpidament, la majoria coincideix que la nostra seguretat és el més important. De fet, si molts de nosaltres percebéssim com un risc real que algú ens apuntés una pistola al cap i premés el gatell, no acceptaríem que la policia entrés sense cap ordre a casa nostra per a «salvar-nos»? Segurament sí, encara que això entrés en conflicte amb la llei d'inviolabilitat del domicili.
Sense anar massa lluny, Espanya va aprovar l'anomenada "llei Mordassa".
La qüestió que cal analitzar és: S'han de sacrificar drets i llibertats en favor de més seguretat?
Si es pensa ràpidament, la majoria coincideix que la nostra seguretat és el més important. De fet, si molts de nosaltres percebéssim com un risc real que algú ens apuntés una pistola al cap i premés el gatell, no acceptaríem que la policia entrés sense cap ordre a casa nostra per a «salvar-nos»? Segurament sí, encara que això entrés en conflicte amb la llei d'inviolabilitat del domicili.
Personalment, el debat Seguretat/Llibertat, és un autèntic parany, ideat per les altes esferes.
Si permetem aprovar més mesures a favor de la seguretat, estarem dilapidant els drets bàsics com tenir converses telefòniques privades, poder manifestar-se i expressar-se amb llibertat.
Siguem realistes: tal com estan les coses, moren més persones a mans de les seves parelles, que no pas a mans de "fanàtics islamistes“. Cal conscienciar-se d'on vivim, i, per tant, saber quines coses poden ser, o no, perilloses per a la nostra seguretat. No s'ha de caure en un pànic incontrolat, moltes vegades causat (no sabem si expressament) pels mitjans de comunicació.
Si permetem aprovar més mesures a favor de la seguretat, estarem dilapidant els drets bàsics com tenir converses telefòniques privades, poder manifestar-se i expressar-se amb llibertat.
Siguem realistes: tal com estan les coses, moren més persones a mans de les seves parelles, que no pas a mans de "fanàtics islamistes“. Cal conscienciar-se d'on vivim, i, per tant, saber quines coses poden ser, o no, perilloses per a la nostra seguretat. No s'ha de caure en un pànic incontrolat, moltes vegades causat (no sabem si expressament) pels mitjans de comunicació.
Hem de ser coherents, vivim dins d'un país considerat "segur" i amb això no vull dir que el terrorisme no sigui una amenaça real, simplement intento retratar la poca utilitat que suposaria més càmeres, detectors de metall, escorcolls, reixes... Si acceptem que atropellin en els nostres drets, estarem donant la imatge d'una població dòcil i disposada a acceptar allò que se li plantegi com antídot al perill.
Recordo a tots els partidaris de més seguretat, que fixin una mirada a la història. La humanitat ha tardat segles a acceptar unes llibertats i uns drets fonamentals.
Siguem forts: el respecte i el diàleg són la millor medicina, i no caiguem en la solució fàcil.
Siguem forts: el respecte i el diàleg són la millor medicina, i no caiguem en la solució fàcil.
Miquel Garcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris sempre són benvinguts!