La música. Fonamental a les nostres vides. Potser no ens n'adonem, però és present constantment.
Desde la cançó que ens coneixem com a nosaltres mateixos, que ens introdueix el programa de ràdio que escoltem cada matí, fins la música que escoltem del nostre Ipod mentre fem feina.
La música és la banda sonora de les nostres vides.
Tinc uns auriculars amb els quals se sent només la base de la cançó, els fonaments d'aquesta, tots els instruments; i la lletra molt fluixa. A vegades, m'agrada escoltar les velles i bones cançons de tota la vida i veure tots els instruments que sovint queden camuflats pels lyrics, amb els quals sempre ens acostumem a fixar més, i el que ens queda més grabat.
Per sorpresa meva, si faig la mateixa prova amb algunes de les cançons actuals d'avui en dia, les anomenades "txumba-txumba" o "reggeaton"; només puc escoltar una base monòtona i repetitiva, la qual no és formada per cap instrument que pugui reconèixer, sinó un sintetitzador. Pel que fa a la veu del o de la cantant, no se sent, o se sent amb sons totalment abstractes.
Sabeu què significa això, no? Arriba a estar tant i tant sintetitzada, tant modificada, que perd la naturalitat del qui la canta o fins i tot no és ni real.
On han quedat aquells clàssics, aquells grans artistes com Bruce Springsteen, Jimmy Hendrix, The Beatles, Michael Jackson, Queen, ... Podria seguir enumerant artistes i grups musicals insuperables, de tots gèneres i epòques, però cap podria superar, artística i musicalment parlant, alguns dels "cantants" d'avui en dia.
Òbviament, estic generalitzant, ja que sempre hi ha artistes increïbles i grups molt i molt bons.
El que a mi em preocupa és el públic. Un públic que sembla que ha oblidat el que és la música, el veritable sentit de projectar els sentiments i arribar al oient transmetent una sensació personal, creant música.
Un públic que es preocupa més per com és un vídeoclip que per com sona una cançó, sap realment què és la música? Algú recorda el jazz, el funk, el pop, el rock, en el seu estat més pur?
Acompanyat amb la considerable disminució de venta de CDs amb la pirateria, ha disminuït també el públic als concerts.
Un públic que, acompanyat pels nous i aclaparants avenços socials, sembla que també s'hagi automatitzat i només busqui música-màquina sense un significat, sovint sense ni una lletra.
Des d'aquí agraeixo a la gent que sap apreciar la bona música i a la gent que combina ambdues indústries i ambdues èpoques, fent que el sentit de la música encara no s'apagui.
Mireia Rimbau
Gracies per transmetre el que milions de persones que ens agrada la musica pensem, tota la rao!
ResponElimina