Déjà vu als 60

A Espanya hem tingut des de 1970, vuit sistemes educatius.
L'any 1980, ja en temps de democràcia, el govern va aprovar la LOECE.
El 1985 el PSOE va reformar-la i va introduir la LODE. El mateix partit, l'any 1992, va tornar a canviar-la per la LOGSE, que substituïa l'EGB i el BUP, per l'ESO i el Batxillerat.
Només tres anys més tard, el 1995, arribava la LOPEG.
El PP va canviar de nou el sistema educatiu i l'any  2002 imposava la LOCE.
El 2006 el PSOE (visca el bipartidisme) va tornar a canviar per introduir la LOE.
L'últim canvi, pel PP, va ser la LOMCE ( Ley orgànica para la Mejora de la Calidad Educativa) o coneguda com la "llei Wert".

Un bon aventurat podria pensar que vuit reformes educatives haurien de ser sinònim que Espanya té els millors estudiants del món. La veritat: tot al contrari.
Les proves PISA demostren com els joves Espanyols estem a la cua d'Europa. Però l'autèntica tragèdia és quan l'estudiant fa tot el que els han dit els pares i els mestres, s'ha esforçat per estudiar al màxim, i tot i tenir les millors qualificacions, només arriba a aspirar a feines de baixa remuneració.

Crec que no s'estan fent les coses bé, no trobeu?

Per altra banda, hem de tenir present que quan guanya un partit polític laic, no cal estudiar religió, i que quan guanya un partit religiós, aleshores es remou terra i mar per posar-la de nou.
És a dir, en l'etapa escolar, els estudiants pateixen canvis educatius segons el partit governant. Mentre que els països capdavanters a Europa treballen per millorar i adaptar l'educació, aquí a Espanya, perdem el temps en discussions absurdes.

La nova proposta del ministre Wert no només atempta contra el català, sinó que també vol suprimir els continguts relacionats amb el Franquisme a Catalunya. Sembla ser que no els hi agrada massa que els nostres estudiants surtin de l'escola sabent com s'ha tractat Catalunya durant l'edat contemporània, o com va morir el president Lluís Companys.

I, per acabar-ho de rematar, el senyor Wert va comparar la situació actual del castellà amb el català de l'època de Franco. A Catalunya, el sistema d'immersió lingüística ens ha proporcionat la sort de poder parlar dues llengües, tres si tenim en compte l'anglès. La prova irrefutable, el president Espanyol actual, domina un idioma; el president de Catalunya, en sap quatre.

En una Catalunya fora d'Espanya, podrien millorar moltes coses, o empitjorar-les, això ningú ho sap del cert. Però segur que no patiríem constants atacs a la llengua, ni hauriem d'aguantar faltes de respecte del ministre Wert.
Mentre seguim a Espanya, serem una minoria a l'hora de prendre decisions, i haurem d'acatar totes les reformes educatives. 

Miquel Garcia


Aquest article conté informació del llibre:  "És l'hora dels adéus?".