Part 1
Tinc un nus a la gola des de d'ahir. La tragèdia que ha fet tremolar tot el món em té molt pensativa.
Realment, no podem imaginar-nos quines poden ser les sensacions dels familiars o amics de les víctimes. Potser el fet que una gran part de les víctimes fossin catalans, ens fa sentir-ho tot més proper.
Des de treballadors de Desigual, Inditex, comerciants, homes de negocis o subordinants a empreses importants, famílies senceres, a estudiants que tornaven d'un intercanvi a Llinars del Vallès.
Bé, és evident que tothom sap el que ha passat, per això m'agradaria aprofundir en dos punts que considero, si més no, importants.
A partir d'aquest accident, hi ha hagut un ressò a les xarxes socials per part de ciutadans que creuen que: "Tranquilos, que en el avión iban catalanes, no personas", o "Lo del avión me parece bien si habían catalanes".
En llegir-ho, no vaig saber com reaccionar. Com pot ser que encara hi hagi gent que viu perpètuament en un món d'odi i de ràncunia, tant, que ni en situacions com aquestes, poden sentir empatia? Podem observar la falta de cultura, d'informació i de sensibilitat.
El fet de desitjar la nostra mort, només demostra l'ideologia nazista que encara conserven moltes persones. La bestialitat de les seves paraules sembla fictícia, em desconcerta. Encara em pregunto si realment saben el que estan dient.
Potser, si llegissin el diari, si veiessin les cares descompostes dels familiars, amics o coneguts de les víctimes; reflexionarien i veurien que, abans de tot, som persones. Persones que, tinguem les ideologies que tinguem, compartim els mateixos drets.
En ocasions, puc entendre perquè provenim dels animals, perquè em dóna la sensació que hi ha gent que encara no ha completat la seva evolució.
En ocasions, puc entendre perquè provenim dels animals, perquè em dóna la sensació que hi ha gent que encara no ha completat la seva evolució.
Per altra banda, m'agradaria recalcar com alguns periodistes van actuar el dia de l'accident, al mateix aeroport on es trobava tota la gent propera o no, a la qual li havien donat la notícia. Un grup molt elevat, per no dir la majoria de periodistes allà presents, perseguien els familiars i amics de les víctimes en la recerca de fotos on es veiessin els seus rostres trencats per la desolació, o declaracions d'on poder treure'n suc. Opino ferventment que el periodisme és vida, però això no és periodisme.
Què se suposa que se li ha de preguntar a una persona que acaba de perdre la seva germana? O la seva àvia? Com estàs?
Em sembla vergonyós que tants periodistes, per encàrrec o per voluntat pròpia, estiguin modificant aquesta professió i donant tant mala imatge d'aquesta. No s'ha de confondre el veritable periodisme, el que consta d'informar, sempre des de tots els punts de vista possibles i amb objectivitat; al periodisme que busca extreure informació innecessària sense respectar la intimitat de la gent.
En qualsevol cas, després de la colpidora informació que ens ha arribat avui, només podem fer que pensar.
La fiscalia francesa afirma que el copilot hauria estavellat l'avió per voluntat pròpia, mentre impedia que el pilot tornés a entrar a la cabina després d'haver-ne sortit un moment.
Continuarà.
La fiscalia francesa afirma que el copilot hauria estavellat l'avió per voluntat pròpia, mentre impedia que el pilot tornés a entrar a la cabina després d'haver-ne sortit un moment.
Continuarà.
Mireia Rimbau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris sempre són benvinguts!