Realisme en estat pur
És divendres de final d'avaluació, i una bona sessió de cine sempre s'agraeix!
Surto meravellada i molt pensativa després de veure una gran pel·lícula.
Fent un breu resum, el film tracta sobre un immigrant senegalès que porta 10 anys a França, i una setmana en un centre d'internament d'estrangers. Lluita per aconseguir els papers treballant en feines humils per enviar els diners a la seva família, resident al seu país d'origen. Alice, una executiva agobiada per la feina, intentarà ajudar-lo des d'una vessant més personal, i els seus camins s'acabaran creuant.
M'ha fet reflexionar molt sobre les injustícies que hi ha al món.
Aquests centres d'internament d'estrangers són, a la pràctica, presons. Presons on els residents són tractats (o potser seria més adequat dir maltractats) com a delinqüents.
És culpa seva que les riqueses d'aquest món estiguin tant mal repartides?
L'educació es la base de tota vida professional, és obvi. Si ells no l'han pogut tenir, alguns ni l'educació primària, es mereixen ser tractats com a persones amb mala intenció?
La situació és aquesta: Per aconseguir els papers, (un carnet d'identitat, una identificació vàlida), han de tenir un contracte de treball. I per obtenir un contracte de treball han de tenir papers, òbviament.
És un peix que es mossega la cua i que l'acaba perdent. Això els obliga a recorrer a mètodes molt més complicats, on entren tots els temes de falsificació d'identitat, etc.
Creieu que ells es poden plantejar el terme 'beca', 'erasmus'? Termes que a nosaltres, als europeus, ens semblen tant assolibles, ells potser ni els coneixen. Molts es veuen obligats a marxar per trobar una feina amb la que poder mantenir la seva família, i es troben amb la hostilitat i amb molts impediments.
És un tema complicat i sobre el que es podria debatre durant molt de temps, però el que puc afirmar és que amb aquest film he rigut, m'he emocionat; i sobretot he pensat en que les coses no sempre són el que semblen, i en que hi ha moltes injustícies que mai podran ser justificades.
Si ja l'heu vista, què n'opineu?
Mireia Rimbau
Mireia Rimbau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris sempre són benvinguts!