Divendres

Divendres. 

Existeix realment un dia millor?
La perspectiva del cap de setmana ens sembla infinita. Sembla que sen's presenti una nova vida resumida en dos dies i mig. Perquè, divendres, compta com a cap de setmana. 

A tots ens rodeja una àurea diferent en aquest dia. Fins i tot ganes de treballar més per després sentir que ens mereixem més aquella famosa i merescuda tarda de divendres. Com si dos dies sencers de festa recompensessin l'esforç fet durant tota la setmana.

Avui, en passar per la Diagonal sobre les 21:00, me n'he adonat que cadascú viu aquesta tarda màgica a la seva manera.

En general, em fixo molt en el posat de la gent quan vaig pel carrer. I, avui, m'hi he fixat especialment. En un carreró de sota la Diagonal, estret i en obres, he trobat una dona que, amagada sota un portal, fumava el que debia ser el seu últim i més esperat cigarret, amb els ulls profundament tancats. Quan ha obert els ulls i ens hem topat, fins i tot s'ha sobtat i s'ha girat. Ara, la cara que feia de plaer mentre espirava, m'ha fet entendre que era la seva forma de celebrar el seu divendres.
Cadascú té sens dubte les seves addiccions.

Per altra banda, mentre passejava per la Diagonal, em fixava en els restaurants bullints de gent de totes les edats. En sopars de gala, sopars de retrobada d'institut o sopars informals amb les amigues de l'escola. Totes les generacions celebrant, en el fons, el mateix.

Les rialles canvien. Les rialles adolescents són eufòriques, lliures, per una nit, de preocupacions, amb esperances d'una nit que pot prometre. Les dels adults són madures, conservant el to i, sobretot, elegants. Només veient a través del vidre la forma com vesteixen aquells adults i les expressions, alguna generació més moderada que una altra, puc percebre què pensen.

En passar davant de Danone, veig les parelles que s'acomiaden amb grans somriures plens d'il·lúsió; si m'hi fixo bé alguns encara tenen xocolata o iogurt a les mans.

A punt d'arribar a casa, mai puc evitar de mirar l'Starbucks. Amb els seus grans vidres que reflexen tot el que passa a dins, allà sempre acostumo a veure els joves més grans que tenen intenció de seguir la nit fins molt més tard. Selfies amb el nou sistema més còmode, alguns estudiants que s'enduen l'ordinador per treballar. Una mica de tot.

Divendres. Cadascú el celebra com vol.

I tú, com el vius?

Mireia Rimbau