One day

L'any passat vaig veure una pel·lícula que em va sorprendre, tant pel seu realisme com per la seva vitalitat.

És molt fàcil veure una comèdia romàntica i pensar que si t'haguessin dit que era una altra, t'ho haguessis cregut. La majoria cauen en els tòpics i no innoven, no trenquen els esquemes ni marquen les diferències. Una noia coneix un noi i, després d'un "problema" o conflicte en la història, acaben junts.

Bé, doncs aquesta és diferent. 

El film tracta sobre dos nois que es coneixen per primer cop a la graduació, un 15 de juliol; i a partir de llavors veiem com està la seva relació cada 15 de juliol durant 20 anys. 

Em va agradar el seu realisme en els fets, en que no tot sempre és de color de rosa, en els problemes quotidians com poden ser conviure amb una persona a la qual no estimes, sentir-te absorbit i abordat per la feina i notar que et perds poc a poc, i alhora mantenir en la distància una amistat que no saps si només es limita a això.

Un altre punt sobre el qual es podria debatre àmpliament és sobre la relació entre home i dona. 

És possible una veritable amistat entre un home i una dona?

Hi ha una frase que diu: "Els millors amics no existeixen". Que sempre hi ha una atracció entre ambdós, encara que no es manifesti. Que és complicat que dues persones de sexe diferent siguin només amics sense que cap dels dos es pugui implicar emocionalment. Que sempre, en algun moment, a un dels dos se l'hi passarà pel cap la possibilitat d'un sentiment. 

És un tema molt subjectiu, i estic segura que hi han opinions molt diferents al respecte; però, el que és evident, és que l'amistat entre dues persones de sexe diferent no és com una amistat entre dues persones del mateix sexe. O hi han "complicacions" com poden ser sentiments, o hi han desacords produïts per la mateixa diferència de gènere,... És un fet difícil d'obviar, i en aquest pel·lícula es plasma a la perfecció aquesta dificultat, sobretot com el pas del temps pot afectar una relació i el fet que dues persones madurin a diferent temps i en direccions oposades. A diferència de moltes altres, aquest és un gran xoc de realisme, i no dono més pistes per no desmontar el final.

Em va agradar molt una referència que es pot veure en un dels flaixbacks, on la protagonista diu: "Whatever happens tomorrow, we had today." 

(Passi el que passi demà, hem tingut avui.)

En el context de la pel·lícula s'entén a la perfecció perquè ho diu, i fa referència al present tant valuós que tenim i que sovint no sabem apreciar, a com cada minut compta quan ets jove, i que quan ets adult te n'adones que no hi ha temps a perdre si vols ser feliç.

El meu soci i jo hem decidit que sigui l'emblema de l'Empremta, el magnífic sentit del Carpe diem, en estat pur. Passi el que passi demà, tenim avui.

Mireia Rimbau