Supervivència?

Ahir al vespre vaig decidir tornar a veure unes de les meves pel·lícules preferides: "El caballero oscuro". Dirigida pel director Christopher Nolan, és un dels films amb més èxit als Estats Units. Tot i això, molts crítics l'han considerada com una pel·lícula superficial i poc creïble, però en la meva opinió té un argument interessantíssim. 

El malvat de la història, el Jòquer, té el propòsit de demostrar que les persones són egoistes i només pensen en el seu propi interès. Motivat per la necessitat de crear l'absolut caos, crea una situació de conflicte que ha estat raó de diversos estudis. 

Mitjançant amenaces, el Jòquer provoca la por i els ciutadans decideixen fugir de la ciutat. Com que les carreteres estan col·lapsades, els habitants opten per agafar un dels ferris disponibles. L'altra embarcació disponible és utilitzada per transportar els delinqüents de la presó. 

Just al sortir del port, les comunicacions dels ferris són sabotejades i es queden amb la ràdio inutilitzada. Quan intenten restablir les comunicacions, s'adonen que porten les bodegues plenes d'explosius. El Jòquer que ha manipulat la ràdio, explica que cada ferri té el detonador de l'altra i perdonarà la vida quan uns dels dos accioni el detonador: El dilema està servit. 

El Jòquer vol demostrar com és la gent en realitat, ell mateix diu: «Su moralidad, su ética… es un chiste sin gracia. Lo abandonan en cuanto huelen un problema. Solo son tan buenos como el mundo les permite ser. Te lo mostraré. Cuando las cosas se tuerzan, estas… personas civilizadas… se comerán entre ellos.» 

Immediatament el ferri, on viatgen els ciutadans, pren la decisió de votar si han de pitjar el detonador. La democràcia pot justificar un acte com aquest? Alguns dels passatgers justifiquen el seu vot utilitzant l'argument que els presos de l'altre ferri ja van decidir delinquir i assassinar. 

En aquesta situació, jo vaig pensar que seria l'embarcació dels criminals qui accionaria el detonador. 

No obstant això, "el líder" dels presos opta per prendre la millor decisió: llençar el detonador al mar, és a dir, no entrar en el joc del Jòquer. Mentrestant, els ciutadans fan el recompte dels vots: 140 en contra, 396 a favor. Arribat a aquest punt, el jòquer les té gairebé totes a que guanyarà. 
El que no sap és que ningú no és capaç d'actuar. Ningú vol ser el responsable de pitjar el detonador i embrutar-se les mans. La massa a pres una decisió, però no és capaç d'executar-la. 

Finalment els dos ferris aconsegueixen salvar-se i el Jòquer perd. El seu error havia estat pensar que el sentiment de supervivència seria suficient per crear el caos. Tot i això, l'ésser humà és racional i es planteja: què passaria si ningú pitgés el detonador?

Segons Nash (premi Nobel) la decisió més encertada consisteix a evitar que ningú surti perdent, és a dir, triar l'alternativa menys dolenta però en benefici conjunt. En aquest cas, si una embarcació detona els explosius: surt guanyant, però l'altra perd. En canvi, si cap acciona el detonador: els dos ferris surten guanyant.

M'ha encantat tornar a veure aquesta pel·lícula, que per segon cop m'ha deixat encisat. La brillant actuació de Heath Ledger (Jòquer) i Christian Bale (Batman) et fan mantenir l'atenció durant tot el film. No s'ha de caure en pensar que és el típic argument de superheroi invencible. Justament tot al contrari, una anàlisi en profunditat, pot portar grans temes de debat a la taula.

Miquel Garcia